Vestigi

habitació pròpia

Where is the end of them, the fishermen sailing
Into the wind’s tail, where the fog cowers?
We cannot think of a time that is oceanless
Or of an ocean not littered with wastage
Or of a future that is not liable
Like the past, to have no destination.
—————–
On és la seva fi, la dels pescadors que naveguen
dins la cua del vent, allí on la boira s’arrauleix?
No podem pensar en un temps sense oceà
ni en un oceà sense delerictes
ni un futur que no estigui exposat,
com el passat, a no tenir destinació.

“The dry salvages” – T.S. Eliot